jueves, 15 de noviembre de 2012

ELS VALORS


Cada dia més els valors són fonamentals per al desenvolupament de les nostres vides. El fet d'estudiar, treballar a l'aula, saber resumir, sintetitzar, presentar correctament la llibreta... són fonamentals. Enfront alumnat amb moltes dificultats, absentistes, amb problemes de conducta... s'ha de prioritzar. En situacions delicades tot professional ha d'escollir entre intentar fer estudiar un contingut a l'alumnat que provablement no li interessi o capti l'atenció i inculcar uns valors ben humans. Amb això no vull dir que els continguts no siguin importants, ja que ho són i molt. La cultura que aprenem llegint i estudiant és insustituible. Em refereixo a tenir clar per damunt de tot que el més important a la vida és ser persona, poder anar a tot arreu i no ocasionar conflictes, moure's amb autonomia, respectar als altres, compendrel's, oferir benestar i seguretat als que ens envolten... Tot aquest seguit de valors i molts més són els que hem d'inculcar i reforçar als nostres alumnes, així podran desenvolupar-se en la seva vida diària amb unes formes correctes, educades i adequades. Si davant un cas no sabem un contingut sempre el podem buscar a internet, al diccionari o a l'enciclopèdia, però si no ens sabem comportar adequadament les nostres limitacions seran moltes. Espero que les meves paraules encetin una gran reflexió!







LA LLENGUA

La llengua és fonamental per poder-nos comunicar oral, escrit, per entendre... Sovint molts alumnes arriben d'altres paisos i tenen dificultats per entendre i comprendre la llengua catalana. Que fariem nosaltres si arribessim a un altre país i ens haguessim de posar a estudiar en un altra llengua totalment desconeguda? Com ens sentiriem? Quines serien les nostres sensacions? Reflexioneu sobre el tema i analitzeu la situació d'aquest alumnat. Moltes vegades ells mateixos es frustren degut a les dificultats que sorgeixen a l'hora d'estudiar. No és que no entenen el que llegeixen, sino que han d'estudiar aquells continguts! Sempre hem dit que per estudiar hem d'entendre oi? Doncs si no entenen no poden estudiar. Per aquest motiu és molt important treballar bàsicament la llengua. Dia a dia s'ha de treballar de forma dura per millorar amb esforç i constància. Poc a poc si l'alumnat entèn el que llegeix i compren anirà millorant en el seu desenvolupament acadèmic. Resulta de gran interès també que la resta de la classe l'ajudi a integrar-se i a aprendre la nostra llengua. En aquestes situacions també podem animar a les famílies a aprendre el català, així amb una acció conjunta el nivell d'ensenyament- aprenentatge resultarà més enriquidor i significatiu.



martes, 13 de noviembre de 2012

LA COMUNICACIÓ ÉS FONAMENTAL







Com sabem la comunicació és fonamental.  Aquesta ens ajuda a expressar els nostres sentiments, emocions, percepcions... i a fer sabedors als altres de les nostres preocupacions, dubtes i objectius.
El fet de comunicar-nos ens ajuda a poder millorar dia a dia la nostra tasca docent i a ajudar, orientar, assessorar i guiar als nostres alumnes. El fet que els alumnes es comuniquin amb nosaltres ens ajuda a fer-los millorar en la seva pràctica acadèmica i a animar-los a seguir treballant fort. La comunicació amb els pares resulta fonamental. Amb una bona entesa i comunicació entre família i context educatiu els resultats acadèmics i desenvolupament personal dels nostres discents serà molt enriquidor, positiu i significatiu. Una bona comunicació ajudarà a actuar seguint una mateixa línea pedagògica, fent que l'alumne/a presti més interès i atenció en millorar les seves tasques i resultats.



A continuació afegeixo un vídeo interessant sobre la comunicació. Espero que us agradi i al mateix temps us faci reflexionar sobre el tema.



lunes, 12 de noviembre de 2012

COL.LABORACIÓ DE LA FAMÍLIA



La família és fonamental per al desenvolupament personal i acadèmic dels seus fills. Si a casa a partir dels primers anys de vida es treballen els valors, les rutines, els hàbits, les bones conductes... possiblement l'alumnat a l'escola i posteriorment a l'institut això ho reforçarà. Entre el treball de casa i del context educatiu es formaran persones amb autonomia, comprensió, bona entesa, reflexives... preparades per resoldre els conflictes i dificultats de la vida diària. Sovint les famílies no participen en l'educació dels seus fills i filles o no el suficient. És llavors quan es treballa al context educatiu, però aquest treball no resulta suficient, ja que requereix també l'actuació, participació, col.laboració i implicació de la família.


Per tal que l'educació dels nostres alumnes sigui positiva s'ha de portar a terme el triangle interactiu (família, mestres i context educatiu). Sense aquesta interacció els resultats no seran mai els esperats.






RECURSOS PER ATENDRE A LA DIVERSITAT






 Per atendre a la diversitat hem d'utilitzar recursos útils, pràctics, dinàmics, visuals, enriquidors i així vetllar pel desenvolupament personal i acadèmic de l'alumnat.Al mateix temps els hem de preparar per a la futura vida laboral fent que siguin competents, autònoms, amb uns valors ben arrelats...


Adjunto un vídeo interessant sobre els recursos.
 http://www.youtube.com/watch?v=P5mIYG9bQvI


ATENCIÓ A LA DIVERSITAT



En la feina del psicopedagog el més emocionant de tot és atendre a la diversitat. El fet d'atendre a la diversitat significa respectar i valorar a tots i totes per igual. Cada persona presenta les seves particularitats, dificultats, interessos, expectatives, personalitat, caràcter... i això ens ofereixen  una gran diversitat a l'aula. Aquesta s'ha d'atendre de la millor manera possible sempre tenint en compte el desenvolupament integral de l'alumnat, el seu context educatiu, l'entorn socioeconòmic i familiar... Com més informació coneixem dels alumnes millor els podem atendre, ajudar, orientar i aconsellar. La manca de comunicació sovint talla el fil entre l'alumne/a i el/la psicopedagog/a. 

La tasca del psicopedagog resulta de gran orgull i satisfacció per al professional, ja que el fet de poder centrar-se de forma individualitzada amb l'alumnat resulta molt profitós. Sovint el psicopedagog organitza grups reduits per atendre a la diversitat i així poder ajudar-los a reforçar aquells aspectes més fluixos i en els que mostren més dificultats. També li ensenya tècniques d'estudi i habilitats que li resultin enriquidores a l'hora de treballar i estudiar. El psicopedagog és un referent per a l'alumne d'Educació Secundària, ja que quan el necessita sap que està al centre per poder parlar amb ell i que l'orienta i l'ajuda quan ho necessita.

La diversitat ens ofereix un enriquiment de la cultura quan parlem d'alumnes d'altres paisos. Aquests poden explicar els seus costums, idees, tradicons als altres alumnes i així entre tots poden anar coneixent la resta de cultures que no siguin la seva. El fet de conèixer varies cultures i respectar-les tenint en compte les seves característiques ens proporciona un enriquiment cultural important. 

A l'aula la diversitat és molt gran. Alguns alumnes poden ser nouvinguts, altres viuen a Catalunya des de fa molts anys, algun pot ser despisat, un altre molt treballador, uns altres que mostren dificultats per llegir, altres de comprensió, altres per resoldre problemes. També ens podem trobar amb alumnes que presenten nee com ara deficients visuals, motòrics, tdha...Aquest ventall tan ampli de tipologia d'alumnat ens ofereix LA DIVERSITAT. 








miércoles, 7 de noviembre de 2012

NOVES POSSIBILITATS: AULA OBERTA





A l'aula oberta tenen accés aquell alumnat que per diferents motius mostren dificultats per aprovar 4t de ESO. Sempre ens hem de fixar amb les possibilitats, limitacions i expectatives dels nostres alumnes.
Molts d'ells potser es troben desmotivats en veure les dificultats que mostren envers l'Ensenyament- aprenentatge. Per aquest motiu el psicopedagog ha de motivar, animar i estirar a l'alumnat a buscar nous reptes, motivacions i camins. En aquest àmbit també ensenyarem a resoldre conficltes de forma indirecta. Que fem a la vida quan una cosa no surt de la manera que volíem? Busquem altres vies per solucionar-ho i arribar allà on volem oi? Ho intentem amb més força oi? Els nostres alumnes han d'està contents, animats a buscar millores per tenir una vida millor. Els hem d'ensenyar a ser cada dia millor persones i a buscar formes de viure comòdament i feliços. Si arribar a final de 4t d'ESO resulta molt complicat o impossible els hem d'obrir camí i motivar amb altres expectatives. Tenim la possiblitat de l'aula oberta amb iniciació a l'inserció al món laboral. Moltes empreses s'ofereixen per tenir alumnes en pràctiques aprenent un nou ofici, tasca o feina. Algunes d'elles poden ser: guarderies, residències d'avis, biblioteques, escoles, ajuntaments, empreses de jardineria... En aquestes empreses sel's demana puntualitat, compromís, respecte, serietat... entre molts valors i actituds importants. L'aula d'acollida és un bon recurs per ajudar, orientar, encaminar, motivar a aquell alumnat que pels motius que sigui no pot acabar els estudis obligatòris i al mateix temps és un impas entre l'estudi i la vida laboral. El més important de tot és ensenyar a aquesta tipologia d'alumnat a ser unes persones competents, que puguin anar a qualsevol lloc i comportar-se i actuar de forma correcta, que tinguin uns valors ben assolits i els puguin desenvolupar i transmetre durant la seva vida i en el futur ho puguin ensenyar als seus fills. Sovint ens capfiquem amb assolir continguts, però realment a la vida el més fonamental és ser persona, estimar als altres i fer-se estimar. 






COMUNICACIÓ AMB LA FAMÍLIA





La figura del psicopedagog requereix molta empatia, assertivitat, prudència, comprensió, flexibilitat, saber estar, calma... El fet de comunicar i transmetre als familiars que els seus fills podríen presentar una dificultat greu, problemàtica, transtorn o malaltia requereix una capacitat de comunicació molt bona. És important tenir un tracte proper amb la família, ja que llavors els pares i mares confien amb els consells i orientacions que es puguin oferir des de l'institut. Sovint es troben famílies de mentalitat molt tancada que no entenen ni comparteixen les idees del psicopedagog. Enfront aquests casos, el professional psicopedagog ha de fer reflexionar a les famílies, aconsellar-los, orientar-los, guiar-los cap al camí més adequat, resultant el més positiu i profitós per a l'alumnat. En tot moment s'ha de destacar que l'objectiu principal és vetllar pel desenvolupament acadèmic i personal de l'alumnat. Els professionals externs, el psicopedagog, els docents i la família han d'actuar seguint una mateixa línea. En aquests casos els resultats seràn exitosos i l'alumnat avançarà de forma molt positiva en el seu ensenyament- aprenentatge. Malauradament, sovint els pares no pensen ni volen actuar com el psicopedagog, llavors ens trobem enfront una problemàtica, ja que el centre no pot actuar per millorar la situació de l'alumnat si els seus pares no l'autoritzen per a ser tractat, avaluat ni diagnosticat. Per aquest motiu el psicopedagog ha de ser molt amable, respectuós, amb molta paciència, bon tracte, proper i comprensiu.
Convé que en alguns casos, els alumnes també puguin participar en la comunicació entre context educatiu i família. Entre tots, amb unió i bona entesa s'ha d'ajudar a l'alumnat i extreure al màxim les seves possibilitats. El psicopedagog juntament amb els altres professionals ha de lluitar amb força per millorar la seva tasca dia a dia i sobretot per ajudar, orientar, aconsellar i encaminar de la millor manera possible a l'alumnat.




martes, 6 de noviembre de 2012

EL PETIT COLIBRÍ (per treballar la obediència i la prudència)

El petit colibrí blau se sentia trist i cansat. Es va perdre quan viatjava amb la seva família a la recerca d’un lloc més càlid on passar l’hivern, i quan va entrar la nit, després de molt temps buscant-los sense cap sort, es va protegir en una petita cova que va trobar a la muntanya. Dins sol hi havia unes quantes branques i fulles seques portades pel vent. Encara que alimentar-se no era una cosa que a ell el preocupés, ja que sempre havia estat molt hàbil per a aquesta tasca, el no saber si tornaria a veure els seus éssers estimats no l’entristia profundament.
-No t’allunyis de nosaltres quan migrem a un altre lloc, -li repetien sempre els seus papàs. Però ell s’emocionava amb totes les cosetes que descobria durant els seus viatges, i es quedava bocabadat contemplant aquestes meravelles, batent les seves petites ales a sobre de cada tresor, mentre els altres seguien el seu camí sense adonar-se de la seva falta. Aquell dia mentre volaven va veure una llampada de llum, un reflex que sortia d’entre els arbres i sense adonar-se va anar perdent altitud i apropant-se per veure que era aquella bonica llum. Llavors va descobrir un enorme i preciós llac d’aigües cristal·lines que li va deixar totalment sorprès.
-¡¡¡Uauuu!!!- Exclamà, veient-se reflectit en l’aigua. -¡¡¡Quina meravella!!!!-
Ell mai no havia vist res igual. El sol començava a pondres/’s i els seus raigs en l’aigua apareixien com a brillants reflexos daurats que gairebé encegaven, convertint-lo en un quadre espectacular.

Allà va vagarejar per sobre de l’aigua jugant amb el seu reflex, utilitzant com a mirall les quietes aigües on contemplava els blancs núvols lliscant pel cel. No es va adonar que el temps passava i quan de sobte va alçar el seu vol cridant a la seva família per ensenyar-los el que havia descobert, va veure que la seva crida no era resposta, i que els seus papàs i els seus germans havien seguit el seu vol, i on eren ara ja no podien sentir-lo.
De sobte, un enorme temor es va apropiar d’ell. Dels seus ulls va desaparèixer tota aquesta bellesa i sol escoltava sorolls estranys que cada vegada augmentaven més la seva por i el seu malestar. Uns crits d’aus desconegudes ressonaven pel bosc, i tot el que abans semblava bell es va convertir en una mica tètric i fantasmal. El sol ja gairebé no il·luminava i tenis por de quedar-se sol al bosc, així que va sortir volant a la recerca de la seva família. Però la nit va entrar i ell continuava sol. Va buscar llavors un lloc on arrecerar-se i allà va passar la nit. Amb les fulles d’arbres que hi havia a la cova es va fer un llitet una mica sorollosa, ja que les fulles eren seques però almenys el van donar una miqueta d’escalfor per a aquella nit. L’endemà quan es va despertar no recordava que s’havia perdut, però aviat en aixecar-se va recordar el que havia succeït, i es va començar a preocupar:
-Oh! Què faré aquí sol?, On és la meva família?- Y aviat va descobrir com els trobava a faltar.
Els seus papàs sempre li repetien que si algun dia es perdien el que havia de fer és no allunyar-se de l’últim lloc per on havien passat tots junts, posar-se en un lloc prou alt com perquè el poguessin veure quan tornessin a buscar-lo, i que mai no deixés que la por li impedís veure la realitat.
-É veritat!- Va dir quan hi va pensar. -Els meus papàs em van dir què tènia que fer si em perdia així que no he de témer res, la meva família m’està buscant i aviat ens reunirem-
Així que va sortir de la cova acomiadant-se d’ella i donant-li les gràcies per haver-li ofert protecció aquella nit. De nou tot tornava a ser bonic, i la seguretat que trobaria la seva família el va fer volar feliç i alegre per uns paratges totalment desconeguts per a ell. Aviat va trobar de nou el llac per on van volar l’última vegada i allà va buscar l’arbre més alt i es va posar en una de les seves branques. Mentre esperava, va començar a cantussejar i poc a poc se’n van anar afegint a la seva cançó tots els ocellets que habitaven per aquests entorns. Ell els va explicar que s’havia perdut, i van decidir cantar molt fort perquè tot el que passés pogués sentir-los. Aviat la seva cançó es podia escoltar des de molt lluny, la qual cosa va ajudar la seva família a trobar-lo més ràpidament.
Després d’aquell dia, el nostre ocellet s’havia fet més savi. Ara sabia que n’havia d’advertir sempre la seva família quan s’allunyava durant els seus viatges. Sabia també que durant el camí de la vida trobaria qui li oferissin la seva ajuda, i el més important de tot, va descobrir que quan la por s’apoderava d’ell les coses més boniques podien semblar les més terribles.

EL PAPER DEL PSICOPEDAGOG A SECUNDÀRIA


Resulta molt profitós observar el paper del psicopedagog en un centre docent de secundària. Anteriorment en el debat vam comentar la figura del professional psicopedagog, però fins que no estàs amb ell , amb els seus alumnes, en el propi context... no pots percebre realment les seves actuacions i maneres de fer i entendre.

El psicopedagog és una persona flexible, comprensible, amable, amb una gran capacitat d'empatia, amb saber estar, que transmet uns grans valors. Mostra confiança i un tracte proper a l'alumnat i a les seves famílies.



Sovint els alumnes que mostren necessitats educatives especials expliquen les seves màximes preocupacions al psicopedagog. Aquesta figura és la que fa de nucli entre el context educatiu i les famílies, per això resulta tan propera. De vegades ha de partir barreres entre l'institut i la família. Sovint és qui ha de parlar més seriosament amb els possibles problemes o dificultats que puguin sorgir, per tant ha d'actuar com a orientador, aconsellador... amb la finalitat de vetllar pel desenvolupament integral de l'alumne/a.
La figura del psicopedagog en un centre docent resulta de caire importantíssim.