La figura del psicopedagog requereix molta empatia, assertivitat, prudència, comprensió, flexibilitat, saber estar, calma... El fet de comunicar i transmetre als familiars que els seus fills podríen presentar una dificultat greu, problemàtica, transtorn o malaltia requereix una capacitat de comunicació molt bona. És important tenir un tracte proper amb la família, ja que llavors els pares i mares confien amb els consells i orientacions que es puguin oferir des de l'institut. Sovint es troben famílies de mentalitat molt tancada que no entenen ni comparteixen les idees del psicopedagog. Enfront aquests casos, el professional psicopedagog ha de fer reflexionar a les famílies, aconsellar-los, orientar-los, guiar-los cap al camí més adequat, resultant el més positiu i profitós per a l'alumnat. En tot moment s'ha de destacar que l'objectiu principal és vetllar pel desenvolupament acadèmic i personal de l'alumnat. Els professionals externs, el psicopedagog, els docents i la família han d'actuar seguint una mateixa línea. En aquests casos els resultats seràn exitosos i l'alumnat avançarà de forma molt positiva en el seu ensenyament- aprenentatge. Malauradament, sovint els pares no pensen ni volen actuar com el psicopedagog, llavors ens trobem enfront una problemàtica, ja que el centre no pot actuar per millorar la situació de l'alumnat si els seus pares no l'autoritzen per a ser tractat, avaluat ni diagnosticat. Per aquest motiu el psicopedagog ha de ser molt amable, respectuós, amb molta paciència, bon tracte, proper i comprensiu.
Convé que en alguns casos, els alumnes també puguin participar en la comunicació entre context educatiu i família. Entre tots, amb unió i bona entesa s'ha d'ajudar a l'alumnat i extreure al màxim les seves possibilitats. El psicopedagog juntament amb els altres professionals ha de lluitar amb força per millorar la seva tasca dia a dia i sobretot per ajudar, orientar, aconsellar i encaminar de la millor manera possible a l'alumnat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario